RESULTATS

Pel que fa als resultats obtinguts de l'estudi realitzat, hem utilitzat la representació gràfica per analitzar les dades recollides de l'enquesta que vam dur a terme. Aquestes dades es recolliran mitjançant la variable de la franja d'edat, és a dir, s'exposaran gràfics per cada pregunta feta a l'enquesta en funció de la franja d'edat escollida. Per tant, existiran uns primers gràfics que correspondran a la "Generació 1: 1967-1982" i per altra, els de la "Generació 2: 1992-2004". 

Primerament, destacar que la participació total ha estat de 71 persones, de les quals 23 corresponen a la franja d'edat de 1967-1982, i les 48 restants a la de 1992-2004. 

D'entrada, us presentem la taula de distribució de freqüències que hem realitzat amb les variables qualitatives d'edat i gènere, i, també, la variable quantitativa de la pregunta "Quin grau d'influència creu que té el ’“slut-shaming” en els casos d'agressió sexual cap a dones?".

En els títols "Generació x", està enllaçat un enllaç al pdf que correspon al Excell realitzat per a la creació de les representacions gràfiques.

Finalment, seguint amb l'anàlisi de resultats, en una altra pàgina compararem totes dues generacions.

GENERACIÓ 1: 40 - 55 anys

DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES

En primer lloc, pel que fa al gènere, podem observar que el 74% de les enquestades d'aquesta franja d'edat eren dones, el que suposa una major participació envers els homes, que ocupen un 26%. Pel que fa al gènere no binari cap de les enquestades ha seleccionat l'opció, i, per tant, tenim una representació del 0%.

Quant als estudis finalitzats, cap participant va seleccionar l'opció d'elementals inacabats, i, per tant, la representació és del 0%. D'altra banda, el batxillerat ocupa un 4%, la formació professional 22%, el graduat escolar/ESO un 39%, i, per últim, els estudis universitaris un 35%. 

 PREGUNTES PER A L'INVESTIGACIÓ 

Primerament, preguntem si coneixien el concepte slut-shaming abans de conèixer-ho per la definició mostrada en la pròpia enquesta. La majoria desconeixien el terme (un 83% del total). Només un 17% sí que ho coneixia abans de realitzar la nostra enquesta.

Un 35% dels participants creuen que hi ha una relació causa-efecte entre la roba i l'agressió, les quals  són minoria enfront d'un 65%, que creuen que no hi ha una relació causa-efecte, és a dir, que els fets són independents.

Els participants que afirmen que molts agressors utilitzen el fenomen d'slut-shaming per a justificar una agressió componen un 87% del total. Només un 13% opinen que això no ocorre.

Gairebé la meitat de participants li donen una importància mitjana, normal (3), a la roba a l'hora de produir-se una agressió, representant una majoria del 48%. Després d'ells, un 26% no li dona gens d'importància (1) a la roba. Un 9% del total li dona totes dues molta (5) i bastant (4) importància i, finalment, un 8% li dona poca importància (2).

Un 48% dels participants creuen que les dones/nenes són moltes vegades (5) jutjades per la roba que porten. Un 26% creu que això ocorre bastant (4). En menor mesura, un 13% creu que poques vegades (2) són jutjades, un 9% que són jutjades mitjanament (3) i, finalment, un 4% creu que no són jutjades res (1) per la roba que porten.

La majoria de participants declaren que moltes (5) o bastantes vegades (4) han escoltat frases despectives cap a una dona/nena per la roba que portava (un 44 i 30% respectivament). Un 13% declaren tant que han escoltat aquest tipus de frases poques (2), com un terme mitjà de vegades (3). Finalment, amb una representació del 0%, ningú declara que mai (1) les ha escoltat.

Primerament, no existeix cap participant que cregués que no té cap grau d'influència (1)el fenomen del slut-shaming en els casos d'agressió sexual cap a dones (0%). Li segueix un 9%, que creu que la influència és poca (2). Així, els altres valors estan bastants igualats; un 30% pensa que el grau d'influència és mitjà (3), un 35% que el grau d'influència és bastant alt (4), i un 26%, que és molt alt (5).

Més de la meitat dels participants (un 68%) creuen que afecta molt (5) aquest prejudici (slut-shaming) a les víctimes d'agressió sexual. Un 17% creuen que els afecta bastant (4), i un 9% creuen que els afecta o ben poc (2) o mitjanament (3). Cap dels participants afirma que no existeix (1) una afectació, és a dir, existeix una representació del 0%.

La majoria dels nostres participants, amb una representació del 69%, no pensen res a l'hora de triar la roba que es posaran, i es posen el que volen. Un 22% dubte en si la seva vestimenta serà "molt curta" o molt "provocativa", i, en menor mesura, amb un 9% de representació, pensen que el que pensaran els altres. 

Pel que fa al gènere masculí, el 100% van opinar que "no penso res i em fico el que vull". Tanmateix, respecte les dones, un 9% va opinar que "no penso res i em fico el que vull", un 23% "si la meva vestimenta és molt curta o molt provocativa", i, per últim, un 68% "en el que pensaran els altres".

Quant a conèixer en quins contextos s'havien sofert situacions de slut-shaming, podem afirmar que els participants que mai ho han sofert han representat un 27%, i els que per contra sí, un 73%. Entre aquests últims, es repeteixen més els espais d'oci nocturn (34%), seguint-los el carrer (23%). En menor mesura, un 8% l'havien sofert a casa, i un 4% o en el transport públic o en un centre educatiu.

Amb una representació del 13%, els participants afirmaven que moltes (5), bastant (4) i algunes (3) vegades havien pensat alguna cosa despectiva cap a una dona/nena per la roba que portaven. Un 26% afirmava que mai (1) ho havia pensat, i un 35% que poques vegades (2).

Reunint totes les respostes obertes, concloem que del total de persones que han respost (un 35%), sent un 65% de participants que no ha respost, la majoria (31%) pensen que si que existeix una bretxa generacional envers l'opinió de les agressions sexuals, i només un 4% pensa que no existeix aquesta bretxa.

GENERACIÓ 2: 18 - 30 anys

DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES

En primer lloc, pel que fa al gènere, podem observar que el 77% de les enquestades d'aquesta franja d'edat eren dones, el que suposa una major participació envers els homes, que ocupen un 23%. Pel que fa al gènere no binari cap de les enquestades ha seleccionat l'opció, i, per tant, tenim una representació del 0%.

Quant als estudis finalitzats, cap participant va seleccionar l'opció d'elementals inacabats, i, per tant, la representació és del 0%. D'altra banda, el batxillerat ocupa un 45%, la formació professional 32%, el graduat escolar/ESO un 2%, i, per últim, els estudis universitaris un 21%. 

 PREGUNTES PER A L'INVESTIGACIÓ

Primerament, preguntem si coneixien el concepte slut-shaming abans de conèixer-ho per la definició mostrada en la pròpia enquesta. La majoria desconeixien el terme (un 67% del total). No obstant això, un 33% sí que ho coneixia abans de realitzar la nostra enquesta.

Un 35% dels participants creuen que hi ha una relació causa-efecte entre la roba i l'agressió, les quals  són minoria enfront d'un 65%, que creuen que no hi ha una relació causa-efecte, és a dir, que els fets són independents.

Els participants que afirmen que molts agressors utilitzen el fenomen d'slut-shaming per a justificar una agressió componen un 98% del total. Només un 2% opinen que això no ocorre.

Una mica més de la meitat de participants no li donen gens d'importància (1) a la roba a l'hora de produir-se una agressió, representant una majoria del 52%.  Després d'ells, un 21% li dona una importància mitjana, normal (3). Seguidament, un 17% del total li dona poca importància (2). Els que li donen bastant importància (4) representen un 6% i els que li donen molta (5), un 4%

La majoria dels participants, amb un 73%, creuen que les dones/nenes són moltes vegades (5) jutjades per la roba que porten. Un 21% creu que això ocorre bastant (4). En menor mesura, un 2% creu que poques vegades (2) són jutjades, un 4% que són jutjades mitjanament (3). Finalment, no hi ha representació (0%) de persones que creuen que no són jutjades res (1) per la roba que porten.

La majoria de participants declaren que moltes (5) o bastantes vegades (4) han escoltat frases despectives cap a una dona/nena per la roba que portava (un 48 i 38% respectivament). Un 10% declaren que han escoltat aquest tipus de frases un terme mitjà de vegades (3) i un 2%

poques (2). Finalment, amb una representació del 2% també, declaren que mai (1) les ha escoltat.

Primerament, les participants que declaren que no té cap (1) grau d'influència el fenomen del slut-shaming en els casos d'agressió sexual cap a dones, representen un 8% y els que declaren que aquesta influència es poca (2), un 6%. Un 19% del total creu que aquest grau es mitjà (3). Així, els altres valors estan són els següents un 38% pensa que el grau d'influència és bastant alt (4) i un 29%, que és molt alt (5).

Més de la meitat dels participants (un 67%) creuen que afecta molt (5) aquest prejudici (slut-shaming) a les víctimes d'agressió sexual. Un 27% creuen que els afecta bastant (4), i un 6% creuen que els afecta mitjanament (3). Cap dels participants afirma que no existeix (1) una afectació o aquesta es poca (2), és a dir, existeix una representació del 0%.

La majoria dels nostres participants, amb una representació del 71%, no pensen res a l'hora de triar la roba que es posaran, i es posen el que volen. De manera gairebé igualitària, un 14% dubte en si la seva vestimenta serà "molt curta" o molt "provocativa", i un 15% de representació, pensen en el que pensaran els altres.

D'altra banda, el gènere masculí de la G2, el 9% va dir que "si la meva vestimenta és molt curta o molt provocativa", l'altre 9% "el que pensaran els altres", i, per últim, un 82% "no pensen en res i es posa el que vol". Per contra, del gènere femení el 14% va opinar que "si la meva vestimenta és molt curta o molt provocativa", el 15% "el que pensaran els altres, i, per últim, el 71% "no pensa res i es fica el que vol".

Quant a conèixer en quins contextos s'havien sofert situacions de slut-shaming, podem afirmar que els participants que mai ho han sofert han representat un 6%, i els que per contra sí, un 94%. Entre aquests últims, es repeteixen més els espais d'oci nocturn (35%), seguint-los el carrer (20%). En menor mesura, un 9% l'havien sofert a casa, un 11% o en el transport públic, i un 19% en un centre educatiu.

Amb una representació del 13%, els participants afirmaven que moltes (5), bastant (4) i algunes (3) vegades havien pensat alguna cosa despectiva cap a una dona/nena per la roba que portaven. Un 26% afirmava que mai (1) ho havia pensat, i un 35% que poques vegades (2).

Amb una representació del 35%, els participants afirmaven que poques (2) vegades havien pensat alguna cosa despectiva cap a una dona/nena per la roba que portaven. Seguidament, un 25% algunes (3) i un 23% afirmava que mai (1) ho havia pensat. Un 11% declarava que això habia passat bastantes vegades (4) i nomès un 6% moltes (5). 

osea que en la g1 declaran que han juzgado más pero está bastante igualado

Reunint totes les respostes obertes, concloem que del total de persones que han respost (un 25%), sent un 71% de participants que no ha respost, la majoria (25%) pensen que si que existeix una bretxa generacional envers l'opinió de les agressions sexuals, i només un 2% pensa que no existeix aquesta bretxa. Un altre 2% declara que no ho sap.