MARC TEÓRIC

Abans d’introduir-nos, tenint en compte que la present investigació cerca comprendre quins són els efectes que genera el slut-shaming en els casos d’agressió sexual cap a dones, és interessant conèixer que la violència sexual ha estat representada de manera continuada al llarg de la història, convertint-se en una espècie de “cultura de la violació” que podem veure representada en pel·lícules, quadres, novel·les, etc. Convé destacar, que tal com diu De la Hermosa i Polo (2018), han estat principalment les pensadores feministes les que han tractat la qüestió d'una forma teòrica, abordant dos aspectes importants com a causes d'aquesta: l'agressió i la sexualitat.

Per aquest motiu, resulta d’interès general profunditzar qüestions tan rellevants com el fenomen del slut-shaming en casos d'agressions sexuals a dones.

EL CONCEPTE DE AGRESSIÓ SEXUAL:

La violència sexual és un problema a escala mundial. No obstant això, no tenim suficients dades sobre la incidència i prevalença de les seves diferents formes, pel fet que amb freqüència existeixen diferències conceptuals que impedeixen la comparació entre els diferents estudis sobre el tema. Per aquest motiu, és de vital importància conceptualitzar què és una agressió sexual, i, també, que aquesta estigui degudament regulada i especificada davant de la llei amb la finalitat que s'erradiquin aquest tipus d'activitats delictives.

Quant al concepte d’agressió sexual, aquest es podria definir com a:

Qualsevol conducta que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona, amb violència o intimidació, entenent violència com a utilització de força física i intimidació com la conducta de tipus psicològic que té com a fi infondre temor a sofrir un mal imminent i greu, o amenaces de sofrir-lo en la persona de la víctima o altres afins a ella. (Servicio Principal de Editoriales del Gobierno Vasco, 2011, pàg 18) 

Tanmateix, per tal que existeixi una correcta regulació dels delictes d’agressió sexual el Codi Penal considera en l’article 178.2 que s’atén com a agressió sexual els actes que:

Es realitzen exercint la violència, intimidació o abusos d'una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima, així com els que s'executen sobre persones que es trobin privades de sentit o de la situació mental del qual s'abusés i els que es realitzen quan la víctima té anul·lada per qualsevol causa la seva voluntat.

Legalment, aquest delicte és castigat. Segons l’article 178.1 del Codi Penal, castiga amb pena de presó d'1 a 4 anys a tot aquell que ha comès algun atemptat contra la llibertat sexual d’una persona sense el consentiment d’aquesta.

EL CONCEPTE DE SLUT-SHAMING:

Dragotto, Giomi i Melchiorre (2020), afirmen que el slut-shaming és una de les formes més virulentes del discurs d'odi sexista que perjudica les dones. Aquest és un neologisme, que literalment significa, "la vergonya de la puta",

El terme slut-shaming, es pot descriure com “l'acte de criticar a dones o nenes pel seu real o suposada sexualitat o activitat sexual, així com per veure's o comportar-se en maneres que es creu que transgredeixen les normes sexuals”. (Karaian, 2014, p. 296)

Tradicionalment, les diferents regles sexuals a les quals homes i dones han estat subjectes han estat diferenciades pel seu gènere. Existeix una dicotomia sexual que divideix a les dones en dos grups; aquelles que són pures i virginals i aquelles promíscues i fàcils (Crawford & Popp, 2003, p.1). El doble estàndard sexual dona una gran permissivitat als homes en la seva sexualitat, però, en canvi, no en les dones. En tot això es basa el slut-shaming.

D'altra banda, les mateixes dones assumeixen aquest estàndard, la qual cosa fa que elles mateixes se sentin culpables, inferiors, o no mereixedores de respecte, per tenir uns certs comportaments o desitjos sexuals considerats contraris a l'ideal femení. I no sols són víctimes, sinó que també existeix una perpetuació del slut-shaming entre dones; no sols es practica d'homes cap a dones.

Avui dia, vivim en una Societat de la Informació i el Coneixement, per la qual cosa s'ha convertit en una pràctica que no sols s'executa offline, sinó que, sobretot, la podem veure representada en línia, amplificant aquesta última la seva pràctica. A més, el poder dels efectes del slut-shaming augmenta en aquells contextos d'al·legacions o casos de violència sexual; en els judicis s'emfatitza en la suposada transgressió de la víctima de les normes sexuals, com a estratègia per a soscavar la seva respectabilitat i dubtar en la seva credibilitat (Walklate, 2004, p.182). Dones que han investigat per a revistes científiques, confirmen com:

Es trasllada tota a la culpa a la víctima i es posa el focus en la seva responsabilitat personal en l'acte, suggerint que l'agressió sexual, d'alguna manera, està justificada per una conducta sexual inapropiada o fins i tot per la seva aparença en el moment de l'agressió. (Dragotto, F. & Giomi, E. & Melchiorre, S. M., 2020, pàg. 49)

Malgrat l'emancipació de les dones i el progrés en els seus drets, el slut-shaming és una forma d'abús i discriminació que continua vigent i que s’exerceix diàriament.

EL PREJUDICI DE LA ROBA PROVOCATIVA:

Un dels vèrtexs que s’identifiquen en el que el slut-shaming es desenvolupa, és en el prejudici cap a aquelles dones que porten roba definida com a "provocativa", sobretot quan això es dona en casos d'agressió sexual en els quals la víctima és una dona.

Primerament, quant al concepte de prejudici, aquest no és simplement una declaració d'opinió o de creença preconcebuda que manca d'una base real en la qual sostenir-se, sinó que conforma una actitud que inclou sentiments de menyspreu, disgust o repudi. En relació amb aquest, els estereotips prenen protagonisme; aquest terme fa referència a reproduccions mentals de la realitat sobre les quals es generalitza sobre membres o objectes d'algun grup. És per això, que a partir dels prejudicis i estereotips, es poden crear contextos de discriminació (Casas Martínez, 2008).

Per a analitzar la pràctica del slut-shaming com a prejudici que trobem en els casos d'agressió sexual cap a dones, s’ha de tenir en compte que en la nostre societat existeixen prejudicis sobre la roba que portaven les dones víctimes a l’hora de patir una agressió sexual. Comentaris com “Quina roba portaves aquell dia?”; “No creus que potser amb aquesta roba vas una mica… provocativa?” o “ho estaba demanant”, questionen el testimoni de la víctima i defensen a l’agressor. A propòsit d'això, la qüestió és: realment hi ha una causa-efecte entre la roba de la víctima dona i les seves possibilitats de patir una agressió sexual?

Aquest prejudici ha sigut desmuntat i desmentit per exposicions com “What Were You Wearing?”, que comptava amb divuit testimonis d’alumnes de la Universitat de Kansas i la roba que portaven quan van patir l’agressió. Aquesta tenia la finalitat de conscienciar a la societat que la víctima no és més o menys culpable segons la roba que porti i que no existeix cap mena de roba concreta que eviti les agressions.

La conclusió que es pot extreure de l’exposició és que la roba no és la causa de l’agressió sexual i de la mateixa manera, cap roba que porti una dona pot evitar una agressió sexual. Aquesta, s’afirma després d’observar que, sigui portant roba neutra o roba qualificada de “provocativa”, van ser agredides igualment.

Finalment, es comprova com, clarament, avui dia segueix havent-hi el prejudici sobre la roba que porten les víctimes dones i que moltes vegades aquesta serveix per justificar l’agressió. S’afirma que no hi ha una causa-efecte entre la roba de la dona víctima i les seves possibilitats de patir una agressió sexual, els fets són independents.