RESULTATS: COMPARACIÓ GENERACIONAL
Seguint amb l'anàlisi de resultats, en aquesta pàgina compararem totes dues generacions.
*Aclariment: l'abreviatura G1 correspon a la generació 1 (40-55 anys) i G2 a la generació 2 (18-30 anys)
Primerament, quant a les dades sociodemogràfiques, com bé ja sabeu, vam voler dividir als participants dins de dues franges d'edat. De totes dues generacions, vam obtenir una semblant distribució del gènere amb el qual s'identificaven. Només existeix una diferència del 3% més en la G1 en persones que s'identificaven amb el gènere masculí. D'altra banda, en cap generació existeix una representació del gènere no binari.
Finalment, quant als estudis finalitzats, comprovem que cap generació té elementals inacabats. Com és d'esperar, tenint en compte la diferència d'edat de cada generació i els diferents contextos en els quals han crescut, els de la G1 tenen la majoria un graduat escolar/ESO, seguit d'estudis universitaris. En la G2, la majoria tenen el batxillerat i formació professional, i amb només graduat escolar/ESO són molt pocs.
En resum, hem de tenir en compte que les respostes dels participants de la nostra enquesta seran la majoria des d'una perspectiva femenina i tots ells tenen un nivell d'estudis entre mig/alt.
A continuació analitzarem des d'aquesta visió intergeneracional, per a complir el nostre objectiu d'identificar les diferències generacionals que existeixen en els nostres resultats, la part de major contingut; les preguntes per a l'investigació:
1. Coneixia el concepte de ¨slut-shaming¨ abans de realitzar aquest qüestionari?
Quant a la primera qüestió, concloem que el nombre de persones que coneixien el concepte de slut-shaming abans de realitzar el nostre qüestionari, és bastant major (un 16% més) en la G2. Podem afirmar que això es deu al fet que la G1 no està tan familiaritzada amb la cultura anglesa, l'idioma (tenint en compte que és un neologisme anglosaxó), ni les TIC, on es pot arribar més fàcilment a aquest fenomen que els joves de la G2.
La distribució de persones que creuen que si que hi ha una relació causa-efecte entre la roba i l'agressió i les que no, és la mateixa en totes dues generacions; un 35% dels participants creuen que hi ha una relació causa-efecte entre la roba i l'agressió, les quals són minoria enfront d'un 65%, que creuen que no hi ha una relació, és a dir, que els fets són independents.
Per tant, podem dir que continua existint un prejudici en totes dues generacions que implica que sí que es creu que depenent la roba que porti la dona, això li farà més propensa, o no, de sofrir una agressió.
3. Creu que molts agressors utilitzen el fenòmen ¨slut-shaming¨ per justificar una agressió?
Així, podríem afirmar que existeix una major conscienciació entre els joves de la G2, quant a que és utilitzada aquesta justificació, o bé, que en el seu voltant això ocorre més.
4. Quina importància creu que té la roba a l’hora de produir-se una agressió?
Confirmem que la importància que li donen a la roba a l'hora de produir-se una agressió és molt menor i més dràstica entre la G2 que en la G1. Podem veure com en la G1 és al voltant de la meitat d'ells que li donen una importància mitjana, i no obstant això, en la G2 aquesta quantitat constata que no té gens d'importància. També destacar que disminueix en un 8% menys entre la G2, els que li donen entre molta i bastant importància a la roba.
5. Quan creu que jutgen a les dones/noies per la roba que porten?
L'augment de les persones que creuen que jutgen a les dones/nenes per la roba que porten és substancial, amb un 25% més en la G2. Però també, la representació en la G2 dels quals pensen que ningú les jutja desapareix, enfront d'un 4% en la G1 que declara que això no ocorre.
Això pot deure's a dos factors, o bé que entre els joves existeix una major conscienciación del fenomen, o que es jutje més en les noves generacions, sobretot tenint en compte l'ús de les TIC (xarxes socials, etc.), la qual cosa ens exposa més a les opinions de qualsevol.
6. Quantes vegades ha sentit frases despectives cap a una dona/noia per la roba que portava?
Es podria declarar que els resultats són una mica igualats, però observem que en la G2 hi ha un major extremisme entre persones que han sentit frases despectives cap a una dona/nena per la roba que portava (augmentant en un 12% més que en la G1) i les que declaren que mai o molt poques vegades (4% en la G2 enfront d'un 13% de la G1 que diuen que poques vegades).
És a dir, que en les noves generacions hi ha hagut una major polarització, mantenint-se en un nivell més igual en la generació adulta.
En la G2 hi ha un major nombre de persones que, quant al grau d'influència que creu que té el ’“slut-shaming” en els casos d'agressió sexual cap a dones, pensen que no té influència. d'altra banda estan bastant igualats. Bàsicament, en la G2 hi ha més polarització; o pensen que el grau d'influència és poc o és molt, i en la G1, es distribueixen entre un menor número que pensa que poc i un major número que deliberen entre mig-molt.
8. Quan creu que afecta aquest prejudici a les víctimes?
9. A l’hora d’escollir la roba que et ficaràs, penses en:
Quant a la qüestió de què pensen a l'hora de triar la roba que es posaran, hi ha prou semblança de respostes. Potser podem afirmar que en la G1, hi ha una major preocupació. Sobretot, destacar que entre la G2, hi ha una major assimilació del prejudici de la roba provocativa.
Podríem concloure que amb la major llibertat a l'hora de vestir-se que existeix entre les noves generacions, això també augmenta al seu torn la preocupació de si aquesta serà "molt provocativa" o "molt curta".
Pel que fa al gènere masculí de la G1, el 100% van opinar que "no penso res i em fico el que vull". Tanmateix, respecte de les dones, un 9% va opinar que "no penso res i em fico el que vull", un 23% "si la meva vestimenta és molt curta o molt provocativa", i, per últim, un 68% "en el que pensaran els altres".
D'altra banda, el gènere masculí de la G2, el 9% va dir que "si la meva vestimenta és molt curta o molt provocativa", l'altre 9% "el que pensaran els altres", i, per últim, un 82% "no pensen en res i es posa el que vol".
Per contra, del gènere femení el 14% va opinar que "si la meva vestimenta és molt curta o molt provocativa", el 15% "el que pensaran els altres, i, per últim", el 71% "no pensa res i es fica el que vol".
Per tant, podem concloure que la majoria d'homes no tenen expectatives sobre la seva vestimenta, i, per contra, les dones presenten més requisits davant aquest tret.
10. En el cas d'haver patit alguna situació de ¨slut-shaming¨, en quin context l’ha patit?
Observant tots dos gràfics (aquells per generació i l'adjuntat aquí), comprovem que entre la G2 han patit més alguna situació de slut-shaming que en la G1, ja que han participat més en la resposta.
Quant al context en què s'ha patit, es repeteixen la distribució percentual dels valors espai d'oci nocturn, carrer i casa, però en la G2, incrementa el transport públic i els centres educatius.
11. Quantes vegades ha pensat alguna cosa despectiva cap a una dona/noia per la roba que portava?
Els resultats estan bastant igualats, encara que podem observar que en la G1 es confessa un major nivell de judici; més vegades han pensat alguna cosa despectiva cap a una dona/noia per la roba que portava.
12. Creu que existeix una bretxa generacional envers l'opinió de les agressions sexuals? Si és així, indiqui'ns el motiu.
Els resultats quant a si existeix una bretxa generacional envers l'opinió de les agressions sexuals, estan bastant igualats entre generacions.

Comentarios
Publicar un comentario