CONCLUSIONS

Abans d'exposar les conclusions extretes dels resultats de la nostra recerca, presentem algunes limitacions que hem identificat al llarg de la realització del nostre treball. Primerament, comentarem com hi ha poca teorització a Espanya envers l’slut-shaming, cosa que significa una manca de recursos en castellà o català d'ambdós fenòmens junts (slut-shaming i agressions sexuals envers dones). Així, alguna de la informació extreta per al marc teòric ha hagut de ser de recerca anglosaxona, amb la dificultat comprensiva que això pot suposar. D'altra banda, la nostra manca d'experiència en l'anàlisi de dades dels resultats també ens ha suposat un inconvenient. Finalment, cal considerar que la difusió, i per tant els resultats, no han pogut ser tan diversos quant a edats i gènere, com ens hauria agradat.

D'entrada, pel que fa a l'objectiu principal de la nostra investigació envers la identificació de les diferències generacionals que existeixen en els nostres resultats, podem afirmar que ha complert les expectatives, gràcies a la participació d'ambdues generacions i l'anàlisi de la comparació d'aquestes.

Tanmateix, podem afirmar que sí que existeixen diferències generacionals en els resultats obtinguts, a causa del fet que podem observar que la G2 està més informada envers el concepte, i, per altra banda, la G1 tot i està conscienciada, podem veure reflectida la falta de competències digitals.

Pel que fa a la recollida de dades, principalment hem pogut observar que es reitera la diferència entre generacions. Per una part, la G2 considera que hi ha un menor nombre de persones que pensa que existeix poca influència entre l’agressió sexual i el fenomen del slut-shamming, i, per contra, un major número deliberen entremig-molt. Pel que fa a la G1 hi ha més polarització, és a dir, hi ha més contradicció, o pensen que hi ha molta o poca influència.

Tot i això, continuen havent-hi punts en comú, com ara bé els perjudicis envers la relació causa-efecte entre la roba i l'agressió o la conscienciació per part de la població sobre l’efecte en les víctimes dones d'agressió sexual. Per contra, podem observar que pel que fa a la vestimenta, les dones de la G1 i la G2 presenten preocupació per la comunicació de la seva vestimenta, en canvi, els homes d’ambdues generacions no presenten aquesta inquietud. Per tant, podem concloure que es reprodueixen patrons d'una societat heteropatriarcal que sotmet a les dones a una exigència pel que fa a la seva representació pública.

Respecte de les idees estereotipades de la població general sobre el slut-shaming, els resultats demostren que predominen les frases despectives cap a dones, i, per tant, això, ens permet evidenciar que en els casos de violència sexual la víctima jeu com a receptora d'un mecanisme reiterat de sotmetiment que condueix a una idea passiva de l'acció realitzada per l'agressor.

En resum es pot observar una clara diferència generacional en les respostes, hi ha més consciència i més coneixement del fenomen per part de la G2, tot i això, es poden observar punts en comú on la diferència generacional no està present.